El passat 17 de maig es va celebrar el Dia Mundial del Reciclatge, una jornada per reflexionar sobre la nostra relació amb els residus. Nosaltres també vam fer la nostra reflexió, posant el focus en la situació del nostre país i del nostre poble.
En els darrers anys, hem vist com el reutilitzar ha estat menyspreat mentre es prioritzava el reciclatge. El sistema actual es basa en una mà d’obra barata: la ciutadania, que voluntàriament separa els residus i els porta als contenidors o participa en sistemes de recollida porta a porta. Però, què o quí hi ha a l’altra banda?
Mentre la ciutadania es mostra cada cop més conscienciada, el sector del reciclatge no para de créixer… com a negoci. Grans empreses, sovint vinculades al poder polític, han convertit la gestió de residus en una activitat multimilionària. Aquesta manera de fer genera desafecció entre els ciutadans, a qui es vol obligar a participar, però no convèncer.
A diferència d’altres països, on es premia el fet de reciclar, aquí es cobra, i sovint molt car. A més, no hi ha polítiques reals per reduir els envasos d’un sol ús ni per dissuadir els distribuïdors de sobreempaquetar. Cada cop veiem més envasos individuals i embalatges que doblen o tripliquen la mida del producte que contenen. Pitjor encara, molts productes ja venen amb el seu propi contenidor, com és el cas de les pastes de dents, que sovint s’embalen innecessàriament.
Tot plegat fa pensar que l’objectiu ja no és la sostenibilitat, sinó el negoci verd. I que el convenciment ecològic s’està convertint en obligació fiscal.
Esperem que el passat dia 17, els polítics responsables d’aquestes decisions també hi reflexionessin. Especialment els del nostre poble, Òdena, on ja ens estan cobrant pel sistema de porta a porta, que encara no està en funcionament. Un sistema que, a més, sortirà un 50% més car que l’actual, i del qual no tenim garanties ni resultats.
Algunes dades interessants:
- Només el 46,5% dels residus municipals es van reciclar a Catalunya el 2022, lluny del 55% marcat per la UE per al 2025.
- El sistema de porta a porta pot millorar els índexs de reciclatge fins al 70-80%, però és més costós i requereix participació activa i informada.
- Ecoembes, entitat que gestiona part del reciclatge d’envasos, ha estat criticada per falta de transparència i per tenir vincles amb grans empreses distribuïdores.
- El preu de la taxa de residus ha augmentat a molts municipis per adaptar-se a les directives europees, però sense una millora proporcional dels serveis.
